dilluns, 7 de març del 2016

Hitchcock/Truffaut



Hitchcock/Truffaut és el títol del documental realitzat per Ken Jones en commemoració del cinquantè aniversari de lla publicació pel francès de l’entrevista mantinguda entre tots dos realitzadors, que donaren lloc al que és possiblement el llibre més important mai escrit sobre cine. La idea de Jones ha estat essencialment la de perllongar l’entrevista i així al documental a més del material gràfic, fotografies de la trobada, i sonors, es conserva l'enregistrament de les entrevistes, compta amb la intervenció d’una dotzena de cineastes contemporanis que ens expliquen allò que significa per a ells tant el cinema de Hitchcock com el llibre de Truffaut. Entre aquests cineastes hi són David Fincher, Wes Anderson, Paul Schrader o Martin Scorsese. La pel·lícula apareix després dequè la darrera enquesta de Sigth&Sound, el 2012, consideres Vertigo el millor film de tots els temps desplaçant Ciutada Kane. Quan es feu l’entrevista, Ciutadà Kane ja estava considerada com el millor film de tots els temps, però Vertigo era una pel·lícula fora de la circulació, ningú no la va veure durant les dècades dels seixanta i dels setanta, i Hitchcock era una figura popular, però totalment mancada de prestigi artístic o cultural. Truffaut va voler demostrar que Sir Alfred no només mereixia aquest prestigi, sinó que era qui més el mereixia. Hitchcock de la seva banda, hi va col·laborar de bon grat, conscient de què aquesta entrevista era una oportunitat de la que no havia gaudit fins llavors. L’empresa de Truffaut tingué èxit i tots els cineastes, amb independència de la seva acceptació de la proposta de Hitchcock que no és unànime, coincideixen en que el llibre possibilità per primera vegada una visió de la cinematografia com un art madur i independent de la resta de les arts. Potser és Scorsese qui millor exemplifica això quan ens explica que la seva veneració per Vertigo es produeix malgrat el fet que la trama del film, pràcticament, no li interessa gens.



Evidentment,una bona part del film la constitueix metratge dels films de Hithcock una selecció molt breu entre la que sobresurten tres escenes: el petó inacabable de Cary Grant i Ingrid Bergman a Notorious, el de James Stewart a Kim Novak a Vertigo en el moment de la "resurrecció" de Madeleine i la mort de Janet Leigh a Psicosis, que com l’entrevista de Truffaut deixa ben palès, el mateix Hitchcock considerava la culminació del seu treball. De la part sonora òbviament es reprodueix una part molt petita, però hi figura la més famosa, per despectiva, afirmació de Hitchcock quan digué que els actors són bestiar, allò que no recordava és que l’actor concret del que parlava en aquell moment era del pobre Montgomery Cliff

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada